Monday, April 02, 2007

 

Autodeterminació? Anatema!

JOSEP MARIA PASQUAL.

Si no fos perquè l'autodeterminació és una hipòtesi vàlida en els escenaris de futur per a Catalunya, no s'hauria desfermat l'onada de malediccions que han pronunciat les autoritats de l'ortodòxia autonòmica, de dreta i d'esquerra. Una qüestió és l'encert o el desencert de Xavier Vendrell en la provocació del debat que ha centrat l'interès politicoinformatiu. No podem saber si eren unes declaracions calculades o mal calculades. I una altra qüestió és el desenllaç del debat durant tota aquesta setmana, en els mitjans de comunicació, al Parlament i en el govern. Això també és política, no només la gestió. Estem en un sistema de partits i els partits han de dir i fer. Si ho fan amb èxit o fracàs, ja ho decideixen els electors cada quatre anys.

Però més enllà de la iniciativa particular de Vendrell (o d'ERC) i del joc polític de tots (del col·lectiu de partits parlamentaris), hi ha una tercera qüestió que rebufa cada vegada que surt a debat (i surt cíclicament) la matèria de l'autodeterminació. S'ha pogut comprovar aquests dies que l'autodeterminació (no el dret, ni l'exercici del dret, sinó només l'esment) provoca una urticària insuportable en una majoria significativa dels referents mediàtics habituals. Autodeterminació és anatema.

Podem imaginar que el dia que se celebri el referèndum de l'autodeterminació de Catalunya, la campanya pel «no» serà potentíssima, amb un argumentari molt ben lligat. Així ha estat en tots els països que han viscut un procés d'aquesta mena i, a Catalunya, no té per què ser diferent. Justament un referèndum és una de les concrecions més netes d'això que se'n diu democràcia participativa (de la qual s'omple la boca tanta gent). I només faltaria que, arribat el moment, no es visqués un magnífic duel d'arguments i de contraarguments, tant de la banda del «sí» com de la banda del «no».

Però, curiosament, el que està passant ara (i ha passat sempre des de la mort de Franco) és que els partidaris del «no» no argumenten el «no» com a resposta al referèndum de l'autodeterminació, sinó que argumenten el «no» a la celebració mateixa del referèndum. L'anatema.

Entre els arguments principals d'aquest «no» a la celebració n'hi ha tres. El primer, que es dividiria la societat en dues parts. El segon, que és il·legal. I el tercer, que l'autodeterminació no interessa perquè és un debat que se situa en un córner i no al centre del terreny de joc.

En veritat, si no surten arguments més sòlids pel «no», pronostico que tard o d'hora ens instal·larem en l'escenari del referèndum. També per tres raons. La primera, perquè qualsevol consulta divideix (sobretot la que divideix en dreta i esquerra), i la divisió és prèvia a la consulta mateixa. La segona, perquè la legalitat és dinàmica i no estàtica (i ha d'emparar les majories i les minories democràtiques). I tercera, perquè l'autodeterminació està explícitament recollida en els projectes polítics actuals, almenys, de CDC i d'ERC (suficients per tirar el córner i rematar-lo).

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2339182

This page is powered by Blogger. Isn't yours?