Wednesday, April 19, 2006

 

De la independència econòmica de Catalunya

Alfons Almendros

Arran de les discussions sobre el projecte de nou Estatut i en converses amb economistes amics de Madrid, de vegades es planteja si és viable la independència econòmica de Catalunya. La qüestió no és la independència política, la viabilitat de la qual dependrà del nombre d'electors que la vulguin, sinó la dotació de recursos i condicions que garanteixin la independència econòmica. En una primera aproximació tenim que si països com Eslovènia, dependent d'Àustria, Eslovàquia, dependent d'Alemanya, Letònia, Lituània i Estònia, dependents de Suècia i Noruega, poden ser independents tot i la seva escassa dimensió geogràfica i poblacional i la dependència econòmica respecte a altres Estats, amb més raó ho pot ser Catalunya.

El nostre país compta en aquest moment amb quasi 200 "multinacionals de butxaca". Empreses amb seu a Barcelona, fàbrica al Marroc o a Tailàndia i departament de màrqueting a París o Brussel·les.

Després d'una impressionant cavalcada als noranta, les exportacions catalanes han superat les importacions per primer cop en la història econòmica del Principat. La dependència econòmica de la resta d'Espanya ha minvat molt des dels temps que Cambó va publicar el seu article L'endemà de les festes (de la independència), on argumentava que el govern d'una Catalunya independent tindria com a primera tasca garantir el lligam econòmic amb la resta de la Península. Ara el nostre comerç exterior depèn gairebé igual de la UE que de la resta d'Espanya.

La data del 1986, amb la incorporació a la UE, ha marcat la fi del pacte no escrit pel qual l'empresariat català donava suport als governs de Madrid a canvi de proteccionisme aranzelari i un mercat espanyol captiu.

Comments: Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?