Thursday, April 06, 2006

 

EL REFERÈNDUM

J.M.Terricabres

És ben clar a hores d’ara que el referèndum fa més por que una pedregada als partits que recolzen l’Estatut. Per què? Perquè no els agrada gens que hi pugui haver gent que -amb més o menys vots, però d’una manera significativa- els recordi que l’Estatut podia haver estat un altre, nacionalment més contundent i socialment més ambiciós.

El diari diu que la Plataforma Som una Nació -la del 18 de febrer- aviat decidirà el sentit del seu vot, que no serà positiu ni tampoc abstencionista. Molt d’acord amb aquesta primera decisió. No tinc, però, ni idea de què acabarà decidint la Plataforma. En tot cas, només li queden tres possibilitats, totes elles amb punts positius i punts negatius. Vegem-ho molt breument:

a) El “no”: és contundent i clar, però és antipàtic, en bona part perquè queda identificat amb el “no” del PP, que té un sentit ben diferent. Quan es faci el recompte de vots, aquesta diferència no es veurà enlloc, i el PP encara es pot sentir reconfortat per un resultat que tothom interpretarà com vulgui.

b) El vot nul, introduint, per exemple, a l’urna una papereta amb un lema o una consigna prèviament pactats. És un vot original i cridaner, però té una pega enorme: no és vàlid. Vull dir que, encara que n’apareguin molts a les urnes, després no apareixeran a les llistes definitives de vots, perquè allà només s’hi recompten els “vots vàlids”, és a dir, aquells que queden un cop descomptats els nuls. Aquest vot nul, doncs, pot ser molt militant i molt atractiu -perquè és un vot diferenciat-, però finalment no tindrà lectura política, perquè no apareixerà enlloc.

c) El vot en blanc: segons com sembla que no és ni carn ni peix; per a molts, en un afer decisiu com aquest, pot resultar un vot tou, poc atractiu. Jo penso, en canvi, que hi ha algun bon argument per pensar a adoptar-lo: bàsicament, és un vot de refús i de crítica, és un vot de rebuig. Per tant, no és un vot “sí”. Tampoc no és un vot “no” clàssic, sinó que podria ser el vot del “no” per convicció nacional, és a dir, del “no” desencantat amb tot el procés, desenganyat de la negociació, desitjós de tenir un Estatut en clau de sobirania i no de repetició mesella dels defectes de l’anterior Estatut. Com que normalment hi ha pocs vots en blanc, si els del “no” per convicció nacional es posessin d’acord a votar en blanc, aquest vot, que sí que compta -és vàlid- i que sí que es dóna a conèixer, podria ser un crit d’atenció molt crític tant al “sí” entusiasmat de la majoria com al “no” dels espanyolistes.

El debat s’ha d’iniciar aviat. Em sembla que seria interessant debatre la possibilitat del vot en blanc. Al final de tot, però, el que em sembla més important és que els que volen un vot de càstig i un vot de reivindicació nacional acabin votant junts, el que sigui però junts. Perquè és el gruix del vot allò que fa efecte. La dispersió, la divisió, sempre ens ha perjudicat. I en moments com aquest ens pot fer aparèixer com si els que estem en contra d’aquest Estatut només fóssim quatre gats. Seria una llàstima que ho semblés, sobretot perquè és mentida.

Comments: Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?