Thursday, February 22, 2007
Sumar per guanyar
Xavier Vendrell
Alguns independentistes acusen Esquerra d'haver renunciat a la passió nacional i d'utilitzar arguments superficials que no corresponen a un partit com el que històricament ha estat Esquerra. Aquests diuen que, els que estimem aquest país, no l'estimem perquè tingui uns serveis fantàstics, unes prestacions meravelloses i unes autopistes asfaltades amb quitrà de primera, tot i que això ens agradi.
L'estimem perquè és el nostre, i això comporta que n'estimem la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions. Allò que ens ha anat fent com som, amb tota la seva càrrega històrica. I que detesten els que ens han volgut fer desaparèixer, els que ens han volgut diluir dins la identitat espanyola.
És clar, als independentistes d'Esquerra també. Tots, segurament, estem d'acord amb aquests independentistes que parlen amb el cor. Però casa nostra és terra d'acollida, de gent que no se sent només catalana, i a aquestes persones no les podem convèncer amb discursos sorgits únicament del cor, hem de convèncer-les amb allò que és pràctic i útil per al seu dia a dia.
I les hem de convèncer perquè només sumant una bona part d'elles aconseguirem guanyar un referèndum. A totes aquestes persones no independentistes, que necessitem sumar al projecte independentista, no els podem sermonejar que aquest és un país amb una història de llegenda, amb una llengua i una cultura pròpia d'un valor únic, tot i que sigui així.
A aquesta part important de la ciutadania, només la podem incorporar al nostre projecte amb serveis i benestar. I si ells se senten bé en aquesta terra, amb el temps se sentiran catalans de cor sense que ningú pugui exigir-los deixar d'estimar la seva terra d'origen, i els seus fills estaran plenament integrats en aquest país. I la prova que això és possible són els centenars d'independentistes de pares procedents de la immigració espanyola dels anys 60.
A aquests no independentistes els preocupa la qualitat dels serveis que puguin tenir al costat de casa, perquè és el seu dia a dia, i és el lloc on viuran els seus fills, encara que quan ells es jubilin puguin tornar al seu poble natal. No és cert que prefereixin tenir bons hospitals a Còrdova o a Lleó abans que aquí. Volen hospitals bons arreu, perquè si els agafa un atac de pedra demà passat no aniran a Còrdova, sinó a Bellvitge o a l'Arnau de Vilanova, i els importa que Bellvitge o l'Arnau de Vilanova els pugui donar un servei de qualitat. En canvi, sí que veuen que quan els seus familiars de Granada se'n van a Albacete, o els de Madrid a buscar la platja a la costa, les carretes són fantàstiques i sense cues, i aquí, en canvi, si volen sortir de la ciutat un cap de setmana, han de suportar hores de cua i a més a més han de pagar peatges.
Només demostrant-los que si aconseguim no dependre d'Espanya millorarà la seva qualitat de vida, només fent-los veure que 1.200 euros per persona i any, és a dir, tot el treball d'un mes, se'n va a inflar encara més el dèficit fiscal històric i provat de Catalunya, només amb pedagogia, doncs, aconseguirem sumar-los a les nostres files i guanyar un referèndum.
I ja sé que no és fàcil d'acceptar que un element que reforça aquesta línia pedagògica és convertir José Montilla en el nostre president, però aquesta és la clau perquè persones no nacionalistes esdevinguin independentistes. Fer president Montilla demostra que els independentistes no anem en contra de ningú, sinó que anem a favor de tothom que viu en aquesta terra. Sabem que no tothom entén que Esquerra estigui formant part d'un govern que no sempre reacciona amb la contundència que els independentistes voldríem davant les agressions de l'Estat.
Podem entendre que hi hagi independentistes que se sentirien més còmodes amb una Esquerra fora del govern fent una ferma oposició. Fins i tot som conscients que hi ha persones que consideren que som al govern pel càrrec. Si fóssim al govern per això hauríem pactat amb CiU, que ens n'oferia més. Però la presència d'Esquerra al govern respon a una estratègia pensada i ben definida. Creiem que només amb Esquerra al govern és possible construir estructures d'Estat, i que només amb Esquerra governant amb partits no nacionalistes, farem que ciutadans no nacionalistes esdevinguin independentistes.
Alguns independentistes acusen Esquerra d'haver renunciat a la passió nacional i d'utilitzar arguments superficials que no corresponen a un partit com el que històricament ha estat Esquerra. Aquests diuen que, els que estimem aquest país, no l'estimem perquè tingui uns serveis fantàstics, unes prestacions meravelloses i unes autopistes asfaltades amb quitrà de primera, tot i que això ens agradi.
L'estimem perquè és el nostre, i això comporta que n'estimem la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions. Allò que ens ha anat fent com som, amb tota la seva càrrega històrica. I que detesten els que ens han volgut fer desaparèixer, els que ens han volgut diluir dins la identitat espanyola.
És clar, als independentistes d'Esquerra també. Tots, segurament, estem d'acord amb aquests independentistes que parlen amb el cor. Però casa nostra és terra d'acollida, de gent que no se sent només catalana, i a aquestes persones no les podem convèncer amb discursos sorgits únicament del cor, hem de convèncer-les amb allò que és pràctic i útil per al seu dia a dia.
I les hem de convèncer perquè només sumant una bona part d'elles aconseguirem guanyar un referèndum. A totes aquestes persones no independentistes, que necessitem sumar al projecte independentista, no els podem sermonejar que aquest és un país amb una història de llegenda, amb una llengua i una cultura pròpia d'un valor únic, tot i que sigui així.
A aquesta part important de la ciutadania, només la podem incorporar al nostre projecte amb serveis i benestar. I si ells se senten bé en aquesta terra, amb el temps se sentiran catalans de cor sense que ningú pugui exigir-los deixar d'estimar la seva terra d'origen, i els seus fills estaran plenament integrats en aquest país. I la prova que això és possible són els centenars d'independentistes de pares procedents de la immigració espanyola dels anys 60.
A aquests no independentistes els preocupa la qualitat dels serveis que puguin tenir al costat de casa, perquè és el seu dia a dia, i és el lloc on viuran els seus fills, encara que quan ells es jubilin puguin tornar al seu poble natal. No és cert que prefereixin tenir bons hospitals a Còrdova o a Lleó abans que aquí. Volen hospitals bons arreu, perquè si els agafa un atac de pedra demà passat no aniran a Còrdova, sinó a Bellvitge o a l'Arnau de Vilanova, i els importa que Bellvitge o l'Arnau de Vilanova els pugui donar un servei de qualitat. En canvi, sí que veuen que quan els seus familiars de Granada se'n van a Albacete, o els de Madrid a buscar la platja a la costa, les carretes són fantàstiques i sense cues, i aquí, en canvi, si volen sortir de la ciutat un cap de setmana, han de suportar hores de cua i a més a més han de pagar peatges.
Només demostrant-los que si aconseguim no dependre d'Espanya millorarà la seva qualitat de vida, només fent-los veure que 1.200 euros per persona i any, és a dir, tot el treball d'un mes, se'n va a inflar encara més el dèficit fiscal històric i provat de Catalunya, només amb pedagogia, doncs, aconseguirem sumar-los a les nostres files i guanyar un referèndum.
I ja sé que no és fàcil d'acceptar que un element que reforça aquesta línia pedagògica és convertir José Montilla en el nostre president, però aquesta és la clau perquè persones no nacionalistes esdevinguin independentistes. Fer president Montilla demostra que els independentistes no anem en contra de ningú, sinó que anem a favor de tothom que viu en aquesta terra. Sabem que no tothom entén que Esquerra estigui formant part d'un govern que no sempre reacciona amb la contundència que els independentistes voldríem davant les agressions de l'Estat.
Podem entendre que hi hagi independentistes que se sentirien més còmodes amb una Esquerra fora del govern fent una ferma oposició. Fins i tot som conscients que hi ha persones que consideren que som al govern pel càrrec. Si fóssim al govern per això hauríem pactat amb CiU, que ens n'oferia més. Però la presència d'Esquerra al govern respon a una estratègia pensada i ben definida. Creiem que només amb Esquerra al govern és possible construir estructures d'Estat, i que només amb Esquerra governant amb partits no nacionalistes, farem que ciutadans no nacionalistes esdevinguin independentistes.
# posted by Pol G.G @ 4:44 PM 
