Monday, August 21, 2006
Crida a la blogosfera sobiranista !!!!!!!!!!!!!
Tenim quinze dies, qui vulgui afegir-s'hi, per fer-ne difusió. La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui en la blogosfera o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local.
Es tracta, simplement, d'encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi".
Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal.
S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi.
No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir.
Proposta sorgida d´aquest blog: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24039
Idees brillants com aquestes ens apropen a la nostre llibertat!!!!!!
Es tracta, simplement, d'encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi".
Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l'espai comunicatiu català a fi que l'opció d'un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s'acaba d'aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal.
S'hi pot adherir tothom al marge d'afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d'un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi.
No cal fer constar enlloc l'adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l'independentisme i en la diversitat d'opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir.
Proposta sorgida d´aquest blog: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/24039
Idees brillants com aquestes ens apropen a la nostre llibertat!!!!!!
Recomanació literaria: 500 preguntas al nacionalismo español
Autor: Oriol Vidal
Ofereix punts de vista molt aclaridors sobre sobirania, dret a l'autodeterminació, dret a la secessió, dret de reparació històrica (especialment aplicat a la persecució de la nostra llengua)... i desemmascara l'escassa democratització de l'Estat espanyol en tots els àmbits. Desmunta molts tòpics sobre la independència: el suposat anacronisme, la insolidaritat, la no viabilitat (econòmica o demogràfica), etc. Jo no paro de recomanar-lo perquè fa temps que no m'entusiasmava tant amb un llibre (per a més inri, en castellà i adreçat principalment a l'Espanya castellana, però també carregat d'arguments a favor de la sobirania de Catalunya).
Recomanació enviada pel Xavi, MOLTES GRÀCIES!!!!
Ofereix punts de vista molt aclaridors sobre sobirania, dret a l'autodeterminació, dret a la secessió, dret de reparació històrica (especialment aplicat a la persecució de la nostra llengua)... i desemmascara l'escassa democratització de l'Estat espanyol en tots els àmbits. Desmunta molts tòpics sobre la independència: el suposat anacronisme, la insolidaritat, la no viabilitat (econòmica o demogràfica), etc. Jo no paro de recomanar-lo perquè fa temps que no m'entusiasmava tant amb un llibre (per a més inri, en castellà i adreçat principalment a l'Espanya castellana, però també carregat d'arguments a favor de la sobirania de Catalunya).
Recomanació enviada pel Xavi, MOLTES GRÀCIES!!!!
Wednesday, August 16, 2006
Actualitat de la independència
ENRIC MARÍN I OTTO..
En una entrevista recent en aquest diari, Artur Mas deia que «ser catalanista vol dir defensar com a prioritat el teu país, que és Catalunya». És, certament, una definició molt tàctica, molt instrumental, per algú que es defineix políticament com a nacionalista. Una mica més endavant, referint-se als eventuals pactes d'aquesta tardor, defensa la idea que ha de governar qui guanyi les eleccions, sense deixar de demanar als altres que declarin amb qui volen pactar abans de conèixer els resultats electorals.
Altrament, diu, faríem «un ús fraudulent de la democràcia». Ho il·lustra amb l'afirmació següent: «He de poder dir als militants socialistes que potser Montilla serà president gràcies als independentistes.» Cadascuna d'aquestes afirmacions mereixeria més d'un article de comentari i reflexió. Confesso, però, que veure com un polític que, insisteixo, es defineix com a nacionalista intenta condicionar una part de l'electorat mostrant l'opció independentista com si fos un espantall em va produir una certa estupefacció. Tan separat està ja l'actual candidat de CiU de tota perspectiva sobiranista, just quan el sobiranisme esdevé eix central de la política catalana? Tan temible és la perspectiva de la independència?
Parlem-ne. Què és avui la independència? En sentit etimològic, independència significa no-dependència. I en un context de domini aclaparador de l'Estat nació, l'única manera de representar-se la no-dependència era la separació. Tal com es va configurant al llarg del segle XIX, l'Estat nació era l'homogeneïtat tancada i imposada del mercat (l'economia), de la cultura (llengua, educació...) i de l'imaginari polític. Per això les formulacions originals de l'independentisme eren inevitablement separatistes. Es tractava de crear un Estat nació, és a dir, un «compartiment estanc» propi.
Després de dos segles de domini d'aquest imaginari, encara avui, per a molta gent, independentisme és sinònim estricte de separatisme.
És un fet sabut que, en el nou context de globalització, ni l'economia, ni la política ni la cultura poden viure dins un vedat imposat pels estats dits nacionals. Les dificultats d'adaptació d'aquests vells estats nacionals a les noves realitats mundials no fan obsoleta la perspectiva de la no-dependència.
Al contrari. El que s'està produint és l'aparició de nous escenaris i de noves formes de distribució del poder polític i econòmic. Com a conseqüència, en aquesta nova situació, la lògica de la independència nacional ja no és la de la separació, és la de l'agregació des de l'exercici de la pròpia sobirania. Des del dret a decidir. Independència és decidir quins espais de la teva sobirania vols compartir.
Així, doncs, pot Catalunya renunciar al sobiranisme? Aquí, a Madrid o a París, pot un nacionalista no ser sobiranista?
En una entrevista recent en aquest diari, Artur Mas deia que «ser catalanista vol dir defensar com a prioritat el teu país, que és Catalunya». És, certament, una definició molt tàctica, molt instrumental, per algú que es defineix políticament com a nacionalista. Una mica més endavant, referint-se als eventuals pactes d'aquesta tardor, defensa la idea que ha de governar qui guanyi les eleccions, sense deixar de demanar als altres que declarin amb qui volen pactar abans de conèixer els resultats electorals.
Altrament, diu, faríem «un ús fraudulent de la democràcia». Ho il·lustra amb l'afirmació següent: «He de poder dir als militants socialistes que potser Montilla serà president gràcies als independentistes.» Cadascuna d'aquestes afirmacions mereixeria més d'un article de comentari i reflexió. Confesso, però, que veure com un polític que, insisteixo, es defineix com a nacionalista intenta condicionar una part de l'electorat mostrant l'opció independentista com si fos un espantall em va produir una certa estupefacció. Tan separat està ja l'actual candidat de CiU de tota perspectiva sobiranista, just quan el sobiranisme esdevé eix central de la política catalana? Tan temible és la perspectiva de la independència?
Parlem-ne. Què és avui la independència? En sentit etimològic, independència significa no-dependència. I en un context de domini aclaparador de l'Estat nació, l'única manera de representar-se la no-dependència era la separació. Tal com es va configurant al llarg del segle XIX, l'Estat nació era l'homogeneïtat tancada i imposada del mercat (l'economia), de la cultura (llengua, educació...) i de l'imaginari polític. Per això les formulacions originals de l'independentisme eren inevitablement separatistes. Es tractava de crear un Estat nació, és a dir, un «compartiment estanc» propi.
Després de dos segles de domini d'aquest imaginari, encara avui, per a molta gent, independentisme és sinònim estricte de separatisme.
És un fet sabut que, en el nou context de globalització, ni l'economia, ni la política ni la cultura poden viure dins un vedat imposat pels estats dits nacionals. Les dificultats d'adaptació d'aquests vells estats nacionals a les noves realitats mundials no fan obsoleta la perspectiva de la no-dependència.
Al contrari. El que s'està produint és l'aparició de nous escenaris i de noves formes de distribució del poder polític i econòmic. Com a conseqüència, en aquesta nova situació, la lògica de la independència nacional ja no és la de la separació, és la de l'agregació des de l'exercici de la pròpia sobirania. Des del dret a decidir. Independència és decidir quins espais de la teva sobirania vols compartir.
Així, doncs, pot Catalunya renunciar al sobiranisme? Aquí, a Madrid o a París, pot un nacionalista no ser sobiranista?
Thursday, August 03, 2006
Fixem-nos en el Quebec
CARLES BONAVENTURA CABANES
Mentre que aquí continuem buscant l'encaix a Espanya, els sobiranistes del Quebec no tenen cap dubte que només amb la independència podran bastir un estat quebequès lliure que doni resposta a les problemàtiques dels ciutadans.
Alhora, però, també existeix una gran diferència: mentre que a Catalunya els nostres representants polítics insisteixen a trobar solucions –que sempre acaben fallant– dins l'Estat espanyol, el PQ, l'opció política majoritària al Quebec, considera que l'única alternativa viable és la separació del Canadà.
Com que, un cop observat el panorama, crec que el Quebec està molt més a prop de la seva sobirania que Catalunya, potser que ens posem tots plegats a tirar endavant un instrument polític semblant al Partit Quebequès a casa nostra, no?
ARTICLE COMPLERT
Mentre que aquí continuem buscant l'encaix a Espanya, els sobiranistes del Quebec no tenen cap dubte que només amb la independència podran bastir un estat quebequès lliure que doni resposta a les problemàtiques dels ciutadans.
Alhora, però, també existeix una gran diferència: mentre que a Catalunya els nostres representants polítics insisteixen a trobar solucions –que sempre acaben fallant– dins l'Estat espanyol, el PQ, l'opció política majoritària al Quebec, considera que l'única alternativa viable és la separació del Canadà.
Com que, un cop observat el panorama, crec que el Quebec està molt més a prop de la seva sobirania que Catalunya, potser que ens posem tots plegats a tirar endavant un instrument polític semblant al Partit Quebequès a casa nostra, no?
ARTICLE COMPLERT
